Media Marato de Mollerussa por Albert Dolcet

16 d’octubre de 2016. Dia especial. M’aixeco a les 7:30 i em començo a preparar per marxar direcció Mollerussa, on a les 10:00 del matí comença una prova molt especial. La meva setena mitja marató i la meva cursa 100. Tenia marcat aquest dia en el calendari des de feia setmanes. L’ocasió mereixia un esforç i motivació afegit i així va ser.

 

Repassant la trajectòria tindria moltes anècdotes que contar. La primera cursa a balafia l’abril de 2013, la primera mitja marató al febrer de 2014 a Balaguer, la primera trail a Sant Llorenç aquest abril passat. Curses que he acabat content, algunes més trist, algunes sense energies, algunes mes enter, però en totes aprenent coses noves, amb moments divertits, concentrat i moltes hores d’entrenament buscant millorar la marca pròpia intentant sempre està el més amunt possible.

En el atletisme es veuen de tots els colors, pots viure tant podis com lesions, pots aspirar a la part alta com mitjana com evitar la baixa, pots superar els teus companys com quedar darrera d’ells, però mai seran rivals, sempre companys. Mai he pogut veure com dos persones es barallen pel fet que siguin rivals, ni tant sols discutir. Es el bonic d’aquest esport, amb un públic que t’anima sempre encara que no et conegui, valora el teu esforç i es molt agraït en línies generals. Ens donem ànims al principi i ens felicitem al final. Tots som guanyadors

Tenia un objectiu, baixar de 1h 40 per primer cop en una mitja marató, tenia motius per creure que ho podia fer. Les sensacions eren bones tot i que no era gens fàcil per una persona que no està acostumada a fer mitges com a jo. Durant tot el trajecte em vaig veure a bon ritme, sense flaquejar en cap moment, sempre per sota de 4 min 50 el km en tots els km parcials. Finalment aconsegueixo l’objectiu 1h39 min22s i per primer cop en una mitja marató baixo el 1h40 i per primer cop estic entre el 50% dels millors (236 de 507 participants). Doble motiu de celebració. Companys del poble com el Joan Ribes, Jordi Zaragoza, Miguel Fresno, Irma Zaviriucha o Quim Sumalla també van participar, entre altres. Els campions van ser Ricard Pasto amb un temps de 1h8m12s i en noies Rosamari Carulla amb un temps de 1h23m51s.

 La cursa de 5 km, amb 187 participants també va ser un èxit amb Oussama Chouati com a guanyador amb un gran temps de 16m24s i un total de 21 corredors per sota de 20 minuts, molta competència comparat amb la majoria de curses de Ponent.

Espero que aquest nombre de curses segueixi incrementant. Seguirem treballant per mantenir o millorar les marques. Queden 2 mesos i pico interessants aquest 2016 amb una altra mitja marató a Lleida i algunes curses de 5, la distancia que em sento més còmode. Esperem acabar amb l’any amb les 4 mitges maratons fetes i més històries que contar. Salut km i feina

 

Albert Dolcet.