FLAMA DEL CANIGÓ 2017

Sortida cap a la Cardosa

Ha començat la calor, això suposa un canvi pels corredors –o la majoria, vaja-: l’ estiu no és igual enfront l’ hivern, en aquesta estació s’ ha de córrer al matí a primera hora o quan es pon el sol; però, pel bé dels corredors, durant el migdia no s’ ha de practicar aquest esport atès a les elevades temperatures. Senyores i Senyors imaginin fer un recorregut el dia 24 de juny a les 18:00 p.m. a la capital de la Segarra: el pitjor malson per un corredor.



Les bèsties recollint l’ artefacte al poble dels torrons

Estimats companys/es del gremi esportiu de l’ atletisme, en primer lloc esperar que hagueu gaudit d’ un bon St. Joan al costat dels amics, la família, colla, etc. La crònica d’ avui tracta de la tradició que el poble cerverí porta a terme des de fa anys: La Flama del Canigó . Faré una breu explicació d’ aquesta tradició per al qui no ho sàpiga: aquesta Flama s’ usa durant la data simbòlica de Sant Joan, en el cas de Cervera, l’ autoritat encarregada d’ anar a buscar aquest artefacte a la població d’ Agramunt (per cert: tenen els millors torrons) és el club FONDISTES CERVERA del qual uns quants membres acudeixen a aquest lloc i es troben amb la penya ciclista que baixa del Nord de Catalunya (ara no recordo la localitat exacta) , acte seguit els corredors tornen a Cervera on es troben amb una altra part del club i són escoltats per les autoritats policials a la plaça major, lloc on els atletes són rebuts per els Bombollers de Cervera i els màxims representants de la Paeria del poble. Un cop s’ entrega la Flama, s’ engega i un dels membres de l’ ajuntament llegeix un tipus de carta la qual fa referències sobre els drets dels països catalans.

Les autoritats polítiques locals

Bé, després d’ haver exposat aquesta breu introducció, procediré a l’ explicació de com ha sigut aquest any l’ experiència:

 

 

 

 

 



Eren les 18:00 p.m. i estava molt fresc a

l’ autoescola, quan de sobte, entremig dels tests i normatives de la Dirección General de Tráfico , m’ assabento que he de marxar a acompanyar a la tropa per la famosa flama. Aquest any sols vaig fer el tram de portar-la  a la plaça major. La qüestió que en 10’ vaig anar a casa i de sobte estava al lloc de trobada amb els companys.

 

Enguany el pla era el següent: al grup amb qui corria, anàvem fins a la Cardosa on ens trobarem amb l’ altra part del grup que havien anat a recollir la torxa a Agramunt, i, després foren portats en cotxe per un altre membre a la Cardosa i tornaren amb nosaltres.

 

 



Engegant la flama

Un cop sortim de Cervera, experimentem la xafogor seca de la Segarra profunda, és més, el recorregut era curt, 3km d’ anada i 3km de tornada, és a dir, 6 km; ara bé, la sensació al ser molt pesada ho patíem , a part del desnivell considerat pel qual havíem de travessar. Cal dir també que a la meitat del camí vam fer una parada de curta duració per esperar els qui faltaven. Arribem a la Cardosa (un poble perdut enmig dels camps de la Segarra on l’ aspecte a destacar és la meravellosa font amb aigua freda), tots junts estàvem esperant el nostre torn per hidratar-nos i mullar-nos; el recorregut era molt curt, però la calor tant forta que ens va cremar la cara!

 



La gran entrada

 

 

 

 

 

 

Vàrem estar uns 20’ esperant al vehicle del qual portava als altres corredors amb la torxa, un cop presents, procedirem al selfie grupal i come on! Com he comentat a unes línies anteriors, ens vam mullar sencers, doncs, poc va ser útil donat que al kilòmetre estàvem secs (al menys jo). La tornada va ser dura per ambdues parts, però amb l’ esforç vam arribar al punt de trobada amb uns altres corredors del club que ens esperaven per acompanyar-nos tots plegats a la plaça major. Va arribar la Guàrdia Urbana, que foren els encarregats d’ escoltar-nos fins a la plaça principal del poble, però abans de procedir al recorregut urbà , el president del club: l’ excel·lentíssim Santi Figueres va advertir que ens portessin directament al destí sense fer cap recorregut per Cervera vist que la calor que feia ens ho impedia. Enguany un dels corredors i jo vam ser els encarregats de portar la torxa a la plaça. Un cops arribats al destí, vam engegar la flama i acte seguit l’ ajuntament ens havia preparat un modest avituallament; en darrer terme, vam escoltar al regidor de festes Marc Guim que va llegir aquella carta de la qual no recordo el seu nom. Per acabar, ens vam fer les fotos i cadascú va marxar ja que començava la gran revetlla i ens havíem de preparar per una nit llarga!

 

La gran tropa dels FONDISTES CERVERA

El recorregut fou dens i més amb l’ elevada temperatura, però com sempre la companyia i el patiment va ser fruit d ‘ haver portat amb èxit la flama al nostre poble.



En virtut de tot l’ exposat en aquesta crònica, dono per tancada aquesta edició de La Flama del Canigó 2017 .  



Ens veiem a la propera cursa de la LligaPonent.

Sense res més a dir.

Els saluda qui tan els aprecia,

Jove en Carrera



AXEL DANIEL MOCCIARO

ATLETA DELS FONDISTES CERVERA