Cursa de Tom Tom Vielha

Dia 30 de juliol. La lliga ponent es troba de vacances. Tot i això sempre alguns corredors seguim tenint les ganes de competir a la mesura de les nostres possibilitats horàries. Aquest cop ens hem desplaçat a Vielha, a competir a la cursa Tom Tom Vielha, una cursa per dins del poble de 5 km (1 volta) o 10 km (2 voltes) a la elecció de cadascú. Per variar, el que dic sempre, ja pots anar a qualsevol poble per molt lluny que estigui que sempre trobaràs algun dels companys que et pots trobar habitualment de la Lliga Ponent. Aquest cop no es que hagi trobat algun company, sinó que aquest cop era company i paisà. El company Jordi Zaragoza, també d’Alcarràs, el trobo allí també preparant-se, en el seu cas per la cursa de 10 km. Jo com gairebé sempre, faig la de 5.

Arribem a la Vall d’Aran al voltant de les 3. Anem a buscar el dorsal i anem a descansar a l’hotel de un matí laboral i 2 hores i pico de viatge. Ens tornem a presentar al carrer frescos i amb ganes de fer una bona competició. A mig escalfament, vaig trobar un amic aranès de la universitat que feia alguns anys que no veia, en Rubén, el qual també s’ha aficionat al mon running, tot i que ell és mes expert en distàncies llargues, maratons bàsicament. En el seu cas feia la de 10. Em va fer molta il·lusió tornar-lo a veure.

Arriba l’hora de començar. El començament va ser complicat perquè érem 200 persones en un carrer relativament estret. Avançar a una persona era molt complicat i no vaig aprofitar com devia el primer tram que era amb baixada. Tot i que a partir dels 500 metres ja va començar la primera pujada forta. Tot i això el primer quilòmetre vaig fer 4 min 17, però veia bastanta gent davant. A partir del segon quilòmetre vaig començar a notar el cansament d’algun dels corredors que tenia davant, que em van fer avançar moltes posicions en els km 2, 3 i 4, on vaig acabar el km 4 amb 17 minuts i 23 segons (4 min 21 el km), que amb les pendents que hi havia no em puc queixar. L’últim km, com gairebé sempre, vaig donar el màxim i vaig acabar amb un gran ritme final, deixant el cronòmetre amb 22 min 16 segons (4 min 16 el km), en desena posició de 79, a menys de 4 minuts del primer, el francès Bruno Aggery, que va guanyar amb una còmoda distancia al segon classificat Jose Ramon Rodriguez (18 min 22 i 19 min 21 respectivament).

A la cursa de 10, en canvi, la competència va ser molt ferotge, la qual es van presentar un grup de 5 atletes que van fer una cursa espectacular (Pablo Villalobos, Marc Roig, Pablo Salavaerria, Ivan Espilez i Imanol Rojo), tots amb menys de 36 minuts, destacant Pablo amb un molt i molt bo marcador final de 32 min 47 segons). Jordi Zaragoza també va fer un meritori 23e lloc .

Finalment vam veure tots la entrega de premis. Com a crítica diré que van fer els sortejos dels premis després dels podis, molta gent no es va esperar i al anar dient números que no sortien es va fer molt etern, crec que els sortejos s’haurien de fer abans i penjar-los a un taulell, ja confiem en que els organitzadors no fan cap trampa, fer els sortejos en directe es allargar massa l’event.

Seguirem treballant, dissabte que ve qui vulgui venir, entre altres llocs, em trobareu a la cursa del Seguici (Tarragona). Molta sort i salut a tothom

Albert Dolcet.