17 d’abril, 7:45 del matí. Diumenge. Em desperto després d’una cursa amb força desgast del dia anterior com va ser la cursa de la truita de riu d’Alfarràs. No notava el cansament. Després d’un petit esmorzar comencem el camí cap a Fraga, on arribem passades les 9:15. Quedava mes d’una hora per la cursa, temps suficient per agafar el dorsal, canviar-se de roba i de fer la xerrada amb la gent que t’anaves trobant per allí, com l’Ivan, la Montse, el Jose Manuel, la Isabel i altres companys de curses que hem coincidit tantes i tantes vegades. Hi havia molta gent per participar a la cursa de la franja, molts participants del club local, club atletismo Fraga i altres clubs aragonesos i catalans.
Avui l’escalfament s’ha fet junt amb l’Ivan on comentàvem les possibilitats personals de tots dos de fer una bona marca o acusar el desgast del dia anterior. Va passar el temps ràpid i estava a punt de començar la cursa. Molta gent preparada per sortir o mirant el esdeveniment des de el públic. Comença la cursa. Començo a notar bones sensacions al creuar el riu i segueixo tenint-les al tornar-lo a creuar. Ja portem gairebé 2 km. Ara hem de creuar tot el poble en una recta d’un parell de km. Al inici comentava el factor psicològic de veure una recta tant llarga si afectaria en la cursa. Arribo al final de la recta i l’últim tram afluixo el ritme, començo a notar-me pesat, també es cert que hi havia una miqueta de pujada. A mi sempre a les curses de 5 els km 3 i 4 m’acostumen a costar molt i es on faig el pitjor parcial. Només va ser un moment, al desviar-se a la dreta al tornar de pla i una mica de baixada vaig recuperar el ritme. Els últims 200-300 ens separem amb els companys que fan la cursa de 10. Allí veig que no tinc possibilitats d’agafar el de davant i que el de darrera el tenia força allunyat. Vaig accelerar una mica sense la pressió del dia anterior on vaig competir fins al final per una posició mes. Final dotzena posició.
Després d’una bona dutxa quedava el millor. L’any anterior vaig rebre un escarment al no esperar-me. Havia quedat 17e i no esperava ser el 3r sènior i no vaig pujar al podi i enguany tenia clar que hem quedaria i no cometria el mateix error. L’any passat la feina de la família Segurado Horta i en especial de la Montse van evitar que em quedi sense premi.
Fraga em va donar una segona oportunitat. Aquest cop vaig poder pujar al podi com a segon sènior i vaig poder recollir el premi. I durant els trofeus ens vam menjar tots una ració de fideuà de part de la organització local. Aquesta organització, tots els seus voluntaris, i tota la gent que va col·laborar només se’ls pot posar un 10. Aquests últims mesos hem trobat curses amb qualsevol tipus d’errors com cotxes passant per el recorregut, cotxes aparcats al mig en carrers estrets, per no parlar del error de la cursa de bombers de la setmana passada. Aquí no he trobat un sol però en res. Un 10 a tots i espero que segueixi així.
Propera setmana es pot triar entre altres llocs, anar a la cursa del sucre de Menàrguens, a la de Clariana del Cardener o a la cursa de Balàfia AREMI. Aneu on aneu seguiu gaudint del esport. Gràcies.
Albert Dolcet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario