La Cursa Bombers de Lleida-5K de Isabel

 

Avui m´atxecat com sempré per anar a una gran cita esportiva , qui en coneix sap que soc molt asidua a les curses per estar amb un gran ambient i esta amb el meus grans companys on pràcticament no som àmics sino una gran familia running i on me sento mol agust . No martxem del tema . Cursa de Bombers, on jo com a LLEIDATANA m´encanta correr amb la meva ciutat que estic molt orgullosa de pertanye .

Arribo caminan al Camps Elisis on anaben a fer la sortida, jo sempre arribo avanç perque m'agrada fer la xarradeta i trobar-me als companys i amics, en aquestes en trobo al gran Juli i amic que per causa de una lesió ara no pot correr, (però aviat el tindrén a primera linea jjje) (Juli lo del  Marató ja ho parlarem jjjeje) .

Seguim me trobat a molts companys i sobretot a la meva segona familia de Fraga que m 'els estimo moltissim family Segurado, i els meus companys de fatigues que son tots uns crakkkkk Last Zankada tots ells son increibles .

Al cas, jo feia la cursa de 5km, aunque no es el meu objectiu ja que faig velocitat .

Ens fiquem a la sortida de 5km on tots ens coneixem, el Manel Oliva, Antoni Carulla, tots el crakk del Lleida U.A. i ekip meu també .

Sortim super ràpids, quina sensació tan bona, es un dels millors moments i sentir-te bé .

Nen correns i en bé un pensament que an canviat el recorregut?? total segueixo la meva possició era 4ar pero encara quedaba  molta cursa, anabem molt aprop i pensan en les meves tàctiques que amb els company s 'aprent molt jjje  , tot molt bé ,"FINS" que en coincidit amb el primer de 10km, comence el "CAOS", tots cridaven  gireu gireu  gireu els de 5km,  en el pont de la renfe i gireu gireu . Bere les cares dels meus companys quan giraben i jo que tenia molta il.lusió de fer-la i baixar crono , aunque ara èstic fen mes velocitat i no es molt compatible .

Volen fer podium de 5km, sincerament es una mica difícil, ja que els afectats com jo, con volen ficar-me un temps si he recorregut 1600m, mes dona la volta i pasa al grup, tira enrera, lo just es que fenis la cursa de 5km ja que molts companys bons i de podi l 'an deixat altres com jo em acabat la cursa trotan, con volen que els primers tornin enrrera pasan al grup es indiscreptible la sensació (es com si agafo una abantatge molt gran i tinc que girar, con volen que torni agafar-la quan totmon gire i en fet molt mes metros i el tap) aunque tenia molta intenció de parar com els altres he seguit trotan fins que he trobat al fill de una gran àmiga Didac i en terminat junts, ell estaba molt desabut, i em arribat junts com li he dit .

Sincerament, si donen els trofeus de 5km no siran reals ni just, ja, que molts companys que son crakk al vere la gran equivocació an deixat de corre i podi segur que feien ja que son unes máquines, no cal dir noms i ens quedaba molta cursa per fer i dir, pero no ha pogut ser, ara després de la rabieta jjejej, pensem en la seguent, no sa de parar mai.

 

Isabel Pascual